APOCALIPSI

L’extinció de la raça dels homes se situa aproximadament a finals del segle XXXII. La cosa va passar així: les màquines havien aconseguit tal perfecció que els homes ja no necessitaven menjar, ni dormir, ni parlar, ni llegir, ni pensar, ni fer res. En tenia prou amb prémer un botó i les màquines ho feien tot per ells. Gradualment, van anar desapareixent les taules, les cadires, les roses, els discos amb les nou simfonies de Beethoven, les botigues d’antiguitats, els vins de Bordeus, les orenetes, els tapissos flamencs, tot Verdi, els escacs, els telescopis, les catedrals gòtiques, els estadis de futbol, la Pietat de Miquel Àngel, els mapes de les ruïnes del Fòrum Trajà, els automòbils, l’arròs, les sequoias gegants, el Partenó. Només hi havia màquines. Després, els homes van començar a notar que ells mateixos anaven desapareixent de mica en mica i que, en canvi, les màquines es multiplicaven. N’hi va haver prou amb poc temps perquè el nombre de màquines es dupliqués. Les màquines van acabar ocupant tots els llocs disponibles. No es podia fer un pas ni fer un posat sense ensopegar amb una. Finalment, els homes van ser eliminats.

Com que l’últim es va oblidar de desconnectar les màquines, des de llavors seguim funcionant. - Apocalipsis”, de Marco Denevi , en Falsificaciones, 1966. descontexto